Enquesta

formulariiiiii

"Serem lliures o morirem"

Una qüestió de dignitat

La sentència del català a l’escola.

Per començar, mirem-nos-ho amb serenitat: Catalunya n’ha passat de molt pitjors i, a diferència del drama de la guerra, l’exili i la dictadura dels nostres pares, res del que passi ara no ens agafa ni captius ni desarmats.
Autoestima: som al cantó correcte de la història. Malgrat tots els intents d’aniquilació, Catalunya i la seva llengua encara existeixen, mil anys després. Aquells que abracin la causa de la llibertat i de la cultura no poden sinó abraçar la causa de Catalunya.
Persistència: a vegades, cal repetir el que és obvi. Per a nosaltres, l’espanyol és més que un idioma útil per anar pel món, i per a molts de nosaltres, és una llengua de la família, si no la llengua de la família.

La seva superioritat demogràfica és tremenda, sense oblidar que estem obligats a saber-lo per llei. Per això tots els catalanoparlants som bilingües. Per això el nostre sistema educatiu garanteix el coneixement del català i el castellà al final de l’ensenyament obligatori. Els catalanoparlants no tenim cap problema amb l’espanyol, sinó amb l’anglès.
Qualsevol que no negui la realitat de Catalunya sap que l’únic problema real és al revés: com garantir el coneixement i l’ús del català de tothom que viu a Catalunya, sobretot ara, quan per a centenars de milers d’immigrants la llengua de la família és l’amazig, l’àrab, l’urdú o l’espanyol de Sud-amèrica. Aquest és el problema i per això la immersió és imprescindible.
Indignació: Catalunya va seguir els procediments previstos a la llei i va votar si a l’Estatut, malgrat que ja venia retallat pel Congrés, víctima de la calculada histèria política del Partit Popular i l’ànima jacobina del PSOE.

Un Tribunal Constitucional desacreditat el va sentenciar políticament, i ara resulta que hem d’anar cap enrere? De cap manera. La dignitat passa per un gest excepcional de desobediència.

Així s’han comportat altres pobles en el curs de la història, i ara ens toca a nosaltres. (Això sí, no fem escarafalls amb les sentències si després no som capaços d’aguantar una conversa en català o ens dirigim en castellà a un desconegut.)
Fer un pensament: no podem continuar vivint en aquest continu estrès nacional. No podem admetre que Espanya ens tracti com una nosa, que presenti la llengua catalana en termes de conflicte, que ens esgoti fiscalment, que ignori la nostra producció cultural, que hagi arribat a boicotejar-nos comercialment i que, a sobre, alimenti i propagui diàriament la mentida sobre Catalunya, tant se val que parli de llengua o d’impostos. Ja fa massa temps que dura, i tots ho veiem. Les crides al desacatament de la sentència d’aquests dies, o a la insubmissió fiscal mesos enrere, són manifestacions d’un malestar constant que evidencia un problema de fons que no fa més que créixer i que ja no podem ignorar ni llegar a la pròxima generació: l’única convivència possible amb Espanya és la de dos bons veïns. Catalunya no pot continuar sent tractada amb els mateixos drets que un menor d’edat.
Ser catalans és la nostra manera de ser al món. Massa gent ha patit tortura, presó, exili o mort per preservar la nostra identitat. La resposta que ara donem, i singularment la que donin els partits polítics catalans, és una qüestió de dignitat.

Ressenya del llibre “Què pensa Antoni Bassas”

 

Antoni Bassas

“Un periodista és un certificador de qualitat informativa; com més complet millor”. Així és com Antoni Bassas, periodista de renom a Catalunya, defineix la seva professió.

 

Des de ben petit Bassas estava interessat en la que seria la seva futura feina. Als sis anys ja escoltava la ràdio i també llegia el diari ja que la seva família, de classe mitjana, estava subscrita a La Vanguardia. Però la primera vegada que va entrar en contacte directe en el món del periodisme va ser quan feia tercer de BUP, que va col·laborar en el programaPeques de Ràdio Joventut. Als vint anys va fer la seva primera retransmissió amb el mestre Joaquim Maria Puyal, que deixaria la seva empremta gravada en aquella jove promesa del periodisme català. Antoni Bassas és conegut per aconseguir que El Matí de Catalunya Ràdio fos el líder d’audiència en els catorze anys consecutius que va conduir el programa, convertint-se en el més escoltat de tota la història de la Ràdio de Catalunya. Bassas, però, modest, afirma que ser conegut no és el mateix que ser important.

Antoni Bassas és optimista pel que fa al futur de la professió ja que no creu que s’acabin els diaris de paper pel simple fet que hagi aparegut Internet. “També pensàvem que la televisió es menjaria la ràdio i el cinema, i no sembla pas que això hagi de passar ara per ara”, recalca. Això sí, Internet ha facilitat l’aparició de milions d’internautes que esdevenen comunicadors mitjançant diferents plataformes com ara els blogs. Respecte aquest fet, Bassas creu que la diferència entre els periodistes i els altres comunicadors, és que els periodistes tenen “titulació i un segell de garantia d’origen. El periodisme no ha de ser només informació; també ha de ser interpretació i anàlisi”.

Llibre "Què pensa Antoni Bassas"

Bassas és un periodista multiàrea i multimèdia ja que a part de fer ràdio ha treballat a la  televisió. Ell creu que per treballar a la televisió s’ha de dominar el llenguatge no verbal, així com la dicció i l’entonació. “El que necessita cridar per fer-se escoltar és que no està fent periodisme. Està fent propaganda”, exposa Bassas amb el sentit de l’humor que el caracteritza. Tot i així la televisió el fa patir perquè la gent s’interessa més per la persona que parla que no pas pel que diu. Malgrat que prefereixi la ràdio a la televisió, Bassas estima TV3. “TV3 no és una televisió autonòmica; és una televisió nacional; és més que una televisió”, apunta. Tot i així si li oferissin la direcció s’hi negaria perquè ell té vocació periodística i no pas de gestor. “El principal problema dels mitjans públics, però, és que no han de ser els braços mediàtics del govern. Per la seva banda, Catalunya, al perdre les majories absolutes ha posat més fàcil que aquest fet no passi amb TV3 ni Catalunya Ràdio.

Aquest llibre deixa clar que Antoni Bassas és un referent per a moltes persones, periodistes o no. Es nota que estima la seva feina i per aquest motiu arriba al gran públic. Tot i així vol matisar que no seria capaç de deixar la pell pel periodisme, com va fer Anna Politkóvskaya.

La raó del seu èxit és segurament que sap portar l’equilibri entre la vida professional i la personal i, sobretot, que no es conforma amb les coses que li venen. Va a buscar-les i si cal, desfà camins que no porten enlloc.

 Actualment Antoni Bassas és corresponsal de TV3 a Washington i un dels impulsors del nou diari Ara.

Antoni Bassas deixa el Matí de Catalunya Ràdio per discrepàncies amb la direcció

Antoni Bassas, a Washintong per a TV3

Aquesta notícia va ser publicada al diari Avui del Divendres 5 de Setembre del 2008, i ens comunica el moment en què Antoni Bassas li va ser atorgat el càrrec de Corresponsal de la Televisió de Catalunya a Washintong i aquest ho va acceptar.

Aquí us adjuntem la´notícia perquè la pogueu llegir:




http://paper.avui.cat/article/comunicacio/138479/antoni/bassas/washington/tv.html

El Twitter d'Antoni Bassas

Antoni Bassas Twitter


Antoni Bassas és un fanàtic de les noves tecnològies. Un exmple és la freqüència en que utilitza la red social Twitter, com a mínim pública 5 vegades al dia. Les publicacions les fa a mode de titulars sobre noticies d'àmbit internacional, no només d' EE.UU.

Ha fet quasi 3.000 tweets i compta amb 50.000 seguidors, una xifra elevada.

La Castanyada o Halloween?

La primera tertúlia del "Divendres" de la setmana passada va girarà entorn de la diada de Tots Sants i la cèlebre castanyada. Amb Núria Ferré, Luis Racionero, Pere Escobar i Lídia Heredia, van parlar de l 'origen d'aquesta tradició i de com, a poc a poc, hem anat introduint elements de celebració provinents d'altres cultures. Van fer una connexió en directe amb Antoni Bassas per veure com es vivia Halloween als Estats Units.

Els treballadors davant els canvis a la seva empresa

L'any 2008, Antoni Bassas participava en Catalunya Ràdio. Parla sobre un tema que actualment segueix afectant. Principalment parla de la crisi a les empresa.

Al començament parlen del "rumor". En les empreses es comencen a fer especulacions i comencen els problemes a causa de la incertesa. És molt necessari la comunicació entre el directiu i els treballadors. No s'han d'ocultar les informacions, hem de confiar en els professionals. 

Utilitzen correu i el telèfon per fer consultes dels espectadors.

Per part del treballador ha de tenir ganes i voluntat. Han de ser transparents, preparar-se per ser eficient, ser flexible, conèixer les nostres limitacions i el mercat del nostre voltant. 

http://www.catradio.cat/audio/268213/Els-treballadors-davant-els-canvis-a-la-seva-empresa

El Barça arriba als Estats Units

El nostre comunicador ha treballat durant alguns anys retransmetent partits del F.C. Barcelona. És un gran aficionat de l'esport i concretament del futbol.


http://www.tv3.cat/videos/3769190/Convidats-culers

Biografia

Extreta: tv3.cat

Va néixer el 9 de novembre del 1961 al barri de Gràcia de la ciutat de Barcelona.

Va començar a treballar a la ràdio amb setze anys, a l'emissora Ràdio Joventut. Posteriorment es va llicenciar en Ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha fet tota la carrera a Catalunya.

Bassas ha tingut grans èxits d'audiència i premis importants, com el Premi Ondas. L'any 2009 s'incorpora a TV3 com a corresponsal als Estats Units. El 2010 va participar en el programa El Convidat amb Albert Om.

Pel que fà referència a l'activitat a la ràdio podem dir que el al 1978, als setze anys, va comencar a col.laborar a Radio Joventut i després 1981 va començar a treballar a Ràdio Barcelona. Hi dirigia els programes "Àrea de gol" i "El contestador". Aquell mateix any es va integrar a l'equip de retransmissions del programa "Futbol en català", dirigit per Joaquim Maria Puyal. Va treballar amb ell durant catorze anys, en més de 800 retransmissions esportives dels partits del Futbol Club Barcelona. Fins el 1985 el programa s'emetia per Ràdio Barcelona i, a partir d'aquell any, a Catalunya Ràdio.

Les retransmissions esportives li van donar l'oportunitat de conèixer els grans esportistes del Barça, de conèixer països i de viure experiències que narra al llibre A un pam de la glòria, on aplega records dels seus catorze anys en el món esportiu.

Sense abandonar Catalunya Ràdio, el 1995 fa un tomb a la seva carrera quan canvia les retransmissions esportives per la informació general, social i política, i assumeix la direcció del programa estrella de l'emissora: "El matí de Catalunya Ràdio".

Durant aquests 14 anys entrevista als presidents espanyols González, Aznar i Zapatero, així com diverses personalitats com ara el Dalai Lama, Mikhaïl Gorbatxov o Woody Allen. Durant aquestes 14 temporades, Bassas emet el seu programa des de Madrid, València, Bilbao, San Sebastià, París, Londres, Roma, Frankfurt, Berlín, Nova York, Guadalajara (Mèxic), Quito, Maputo, Marràqueix, entre altres ciutats.

El 27 de juny de 2008, malgrat ser líder d'audiència durant 14 temporades seguides amb el "Matí de Catalunya Ràdio", Antoni Bassas anuncia que n'abandona la direcció i presentació al final de la temporada (18 de juliol) per desavinences amb la direcció de l'emissora a l'hora de planejar la renovació .

Els darrers minuts del seu últim programa, Bassas es va acomiadar amb la cançó de Lluís Llach Un núvol blanc. Abans va dir:

«Si la classe política catalana no aguanta un programa com aquest, és que tenim una cultura democràtica molt justeta

I per últim, el que fà referència a l'activitat de televisió entre el 1988 i el 1991 va presentar a TV3 el concurs "Tres pics i repicó". Entre el 1992 i el 1993, el debat "Polèmic". També ha estat guionista d'"El joc del segle", "La Lloll" i "El show de la Diana". El 1999 va codirigir i presentar "Aquest any, cent!", una sèrie de gran audiència que va repassar la història del FC Barcelona, que aquell any celebrava el centenari. Va tornar a la TV3 el 2003, com a director i presentador d'una sèrie d'entrevistes en profunditat anomenat "A contracorrent". Del 2006 al 2009 va col·laborar setmanalment a El Club de TV3, d'Albert Om.

Com a part de la reforma de les corresponsalies que havia planificat la cadena. Bassas s'incorporà l'any 2009 a la delegació que té TV3 als Estats Units, en substitució d'Albert Elfa, just després de les eleccions presidencials nordamericanes.

Font: Blog esmena

Premis i distincions

Hem creat aquest glog on es mostra els diferents premis i distincions que al llarg dels anys Antoni Bassas ha obtingut:

Per què un bon comunicador?

Després de fer varies recerques sobre Antoni Bassas, hem pogut comprovar com aquest presenta trets característics que el fan ser un un bon comunicador. Per aquest motiu, hem elaborat aquest prezi, on ens mostra les característiques més destacades que el defineixen:

Antoni Bassw on Prezi

On podem trobar-lo?

Presentació

Som la Maria, la Natalia, l’Ariadna, la Berta i la Laia, unes estudiants d’educació infantil de la universitat Ramon Llull, Blanquerna. Hem iniciat aquest blog amb la intenció de fer un seguiment d’una persona, que sota el nostre punt de vista és un bon comunicador: l’Antoni Bassas. És per això que hem escollit aquest recurs digital perquè creiem que és molt visual i actualment està molt present en la societat. L’hem triat perquè és molt actiu en el món de la comunicació. Ha treballat en l’àmbit digital, a la ràdio i ha estat col·laborador de la premsa.